Web de l’Assemblea de PDI i PAS de les Universitats Públiques Catalanes

http://assembleapdipas.universidadpublica.net

Reunida l’assemblea el PDI i PAS de les universitats públiques catalanes, manifesta:

1. El desallotjament policial del rectorat de la Universitat de Barcelona i les brutals càrregues dels mossos d’esquadra al llarg de tot el dimecres 18 de març, justificades a partir d’informacions falses i deliberadament amplificades, s’inscriuen en un procés de manca de diàleg per part de les institucions polítiques i universitàries davant les protestes d’estudiants i part dels treballadors de les universitats catalanes. L’opció per la repressió de les protestes en comptes de l’obertura de vies de diàleg ja s’havia fet palesa en les intervencions policials de l’any passat a la Universitat Autònoma de Barcelona i d’enguany a la Universitat Pompeu Fabra, i amb l’ocupació de nombroses facultats per part de guardes de seguretat privada.

2. Paral·lelament a la repressió policial, les universitats catalanes estan patint les agressions del “lobby pedagògic neoliberal” que censura ideològicament els plans d’estudi a través d’agències emparades sota els termes d’innovació, qualitat, excel·lència i avaluació.

3. El nostre desacord amb les informacions esbiaixades d’alguns mitjans de comunicació, que haurien de garantir una informació acurada i èticament responsable.

4. Aquestes protestes tenen un origen polític, motivat pels dubtes i dissentiments de fons que provoca una pla de reforma de les universitats públiques que, a més, no ha estat degudament debatut ni consensuat amb la comunitat universitària ni amb el conjunt de la societat.

5. Les universitats s’han caracteritzat, tradicionalment, per ser espais crítics, de creativitat i de llibertat davant dels autoritarismes. Observem amb extrema preocupació el blindatge d’aquests recintes amb policia i guàrdies de seguretat privada, fet que amputa una de les característiques històriques dels campus universitaris: ser entorns de lliure circulació, i reunió de persones, oberts al debat científic, cultural i polític i a la plena creativitat intel·lectual. El recent desallotjament de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona és una expressió d’aquesta erosió de les llibertats col·lectives dins de les universitats.

Per tot això demana:

1. L’assumpció de responsabilitats plenes, dimissions incloses, per part de les autoritats polítiques i acadèmiques, i dels comandaments policials competents, pels greus incidents del dia 18 de març.

2. L’obertura immediata, amb caràcter públic i durant el període de temps que sigui necessari d’un procés de diàleg entre les diferents parts en conflicte entorn el model d’universitat i la seva concreció. Aquest diàleg no ha de tenir restriccions i ha de contemplar, entre altres aspectes: el diagnòstic de les disfuncions i deficiències del model universitari actual; la definició de les línies rectores del nou model tant pel que fa a l’organització universitària com a l’activitat acadèmica i investigadora; els fonaments i procediments del disseny dels plans d’estudi i a la seva aplicació; i les fonts de finançament de les universitats, els seus mecanismes de funcionament intern i els seus models de plantilla de PAS i PDI. A fi de fer possible aquest debat dins del marc legal vigent cal una moratòria en l’aplicació dels nous graus.

3. La plena garantia que els espais universitaris mantindran el seu caràcter públic i obert al pluralisme de la nostra societat i al servei del país, amb el respecte a la llibertat d’opinió i amb un ferm compromís de no emprar la via policial per resoldre els debats polítics i ideològics.

A fi d’assolir aquestes peticions, l’Assemblea de PDI i PAS de les universitats catalanes durà a terme diverses iniciatives que s’aniran fent públiques i crida a la participació a la manifestació del dijous 26 de març a les 20 h. a la Plaça Universitat.

Edifici històric de la Universitat de Barcelona, 24 de març de 2009.

*******************************************************************************

<!– @page { size: 21.59cm 27.94cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>Reunida la Asamblea el PDI y PAS de las universidades públicas catalanas, manifiesta:

1. El desalojo policial del rectorado de la Universidad de Barcelona y las brutales cargas de la policía autonómica a lo largo de todo el miércoles 18 de marzo, justificadas con informaciones falsas y deliberadamente amplificadas, se inscriben en un proceso de falta de diálogo por parte de las instituciones políticas y universitarias ante las protestas de estudiantes y parte de los trabajadores de las universidades catalanas. La opción por la represión de las protestas en vez de la apertura de vías de diálogo ya se había hecho patente en las intervenciones policiales del año pasado en la Universidad Autónoma de Barcelona y de este año en la Universidad Pompeu Fabra, y con la ocupación de numerosas facultades por parte de guardias de seguridad privada.
2. Paralelamente a la represión policial, las universidades catalanas están sufriendo las agresiones del “lobby pedagógico neoliberal” que censura ideológicamente los planes de estudio a través de agencias amparadas bajo los términos de innovación, calidad, excelencia y evaluación.
3. Nuestro desacuerdo con las informaciones sesgadas de algunos medios de comunicación, que deberían garantizar una información esmerada y éticamente responsable.
4. Estas protestas tienen un origen político, motivado por las dudas y disentimientos de fondo que provoca un plan de reforma de las universidades públicas que, además, no ha sido debidamente debatido ni consensuado con la comunidad universitaria ni con el conjunto de la sociedad.
5. Las universidades se han caracterizado, tradicionalmente, por ser espacios críticos, de creatividad y de libertad ante de los autoritarismos. Observamos con extrema preocupación el blindaje de estos recintos con policía y guardias de seguridad privada, hecho que amputa una de las características históricas de los campus universitarios: ser entornos de libre circulación, y reunión de personas, abiertos al debate científico, cultural y político y a la plena creatividad intelectual. El reciente desalojo del edificio del Rectorado de la Universidad de Barcelona es una expresión de esta erosión de las libertades colectivas dentro de las universidades.

Por todo esto pide:

1. La asunción de responsabilidades plenas, dimisiones incluidas, por parte de las autoridades políticas y académicas, y de los mandos policiales competentes, por los graves incidentes del día 18 de marzo.
2. La apertura inmediata, con carácter público y durante el periodo de tiempo que sea necesario de un proceso de diálogo entre las diferentes partes en conflicto en torno el modelo de universidad y su concreción. Este diálogo no debe tener restricciones y debe contemplar, entre otros aspectos: el diagnóstico de las disfunciones y deficiencias del modelo universitario actual; la definición de las líneas rectoras del nuevo modelo tanto con respecto a la organización universitaria como la actividad académica e investigadora; los fundamentos y procedimientos del diseño de los planes de estudio y a su aplicación; y las fuentes de financiación de las universidades, sus mecanismos de funcionamiento interno y sus modelos de plantilla de PAS y PDI. Con objeto de hacer posible este debate dentro del marco legal vigente hace falta una moratoria en la aplicación de los nuevos grados.
3. La plena garantía que los espacios universitarios mantendrán su carácter público y abierto al pluralismo de nuestra sociedad y al servicio del país, con el respeto a la libertad de opinión y con un firme compromiso de no emplear la vía policial para resolver los debates políticos e ideológicos.

Con objeto de lograr estas peticiones, la Asamblea de PDI y PAS de las universidades catalanas llevará a término diversas iniciativas que se irán haciendo públicas y llama a la participación en la manifestación del jueves
26 de marzo, a las 20 h. en Plaza Universidad.

Edificio histórico de la Universidad de Barcelona, 24 de marzo de 2009.

L’Assemblea PDI-PAS (Personal Docent i Investigador i Personal d’Administració i Serveis) de les Universitats Catalanes, expressem el nostre absolut rebuig al desallotjament dels/les estudiants que estaven tancats pacíficament havent iniciat des de feia 4 mesos processos de diàleg amb l’equip rectora la Universitat de Barcelona.

També denunciem la violenta càrrega policial amb ferits i detinguts que s’ha fet posteriorment.

Això representa un pas més en l’escalada de repressió i criminalització que s’ha posat en marxa contra el moviment estudiantil en els darrers mesos.

Demostra a més la incapacitat de les autoritats acadèmiques i d’un equip rectoral cm és el de la UB -que va arribar al govern precisament gràcies als vots del i les estudiants- per trobar solucions consensuades basades en el diàleg i la negociació.

Assemblea PAS-PDI de les Universitats Catalanes.

Barcelona, 18 de Març 2009

********************************************************************************************************

La Asamblea de PDI-PAS (Personal Docente e Investigador y Personal de Administración y Servicios) de las Universidades Catalanas, expresamos nuestro absoluto rechazo al desalojo de los/as estudiantes que se encontraban encerrados pacíficamente y que desde hacía 4 meses habían iniciado un proceso de diálogo con el Equipo Rectoral de la Universidad de Barcelona.

Asimismo denunciamos la violenta carga policial, con heridos y detenidos, que se ha producido posteriormente.

Estos hechos suponen un paso más en la escalada de represión y criminalización que se ha puesto en marcha contra el movimiento estudiantil durante los últimos meses.

Demuestra además la incapacidad de las autoridades académicas y de un Equipo Rectoral como es el de la Universidad de Barcelona – que llegó al gobierno precisamente gracias a los votos de los y las estudiantes- para encontrar soluciones consensuadas basadas en el diálogo y la negociación.

Asamblea PDI-PAS de las Universidades Catalanas.
Barcelona, 18 de Marzo 2009

L’Assemblea de PAS i PDI – Universitats Catalanes reunits el 14 de març comunica:

1) El seu desacord amb el desallotjament dels estudiants a la UPF, impedint així les assemblees democràtiques de debat sobre el pla Bolonya que tenien previstes per aquest cap de setmana. Novament el rectorat d’aquesta universitat ha utilitzat mètodes violents i desproporcionats davant la resistència pacífica dels i les estudiants. Aquesta acció se suma al conjunt de mesures repressives que s’han anat adoptant a diferents universitats que, lluny de resoldre el conflicte, l’incrementa.

2) La demanda ferma a les autoritats institucionals de la UAB per a que trenquin el seu silenci i l’immobilisme i obrin les vies de diàleg necessàries que facilitin la fi de la vaga de fam de l’estudiant Tomàs Sayes.

3) Ens comprometem a iniciar un procés democràtic i participatiu de construcció d’alternatives de reforma de la universitat pública. Per tal de possibilitar-les és imprescindible congelar totes les mesures que s’estan implantant dintre de l’EEES. Una via per a fer-ho dins la legalitat vigent és aplicar una moratòria en l’aplicació dels nous graus.

Per a donar forma a aquest procés imprescindible de debat i construcció del futur de la universitat pública, l’Assemblea de PAS i PDI – Universitats Catalanes enunciarà en les properes setmanes les accions concretes que emprendrà.

*******************************************************************************************************

La Asamblea de PAS y PDI – Universidades Catalanas reunida el 14 de marzo comunica:

1) Su desacuerdo con el desalojo de los estudiantes en la UPF, impidiendo así las asambleas democráticas de debate sobre el plan Bolonia que tenían previstas para este fin de semana. Nuevamente el rectorado de esta universidad ha utilizado métodos violentos y desproporcionados ante la resistencia pacífica de los y las estudiantes. Esta acción se suma al conjunto de medidas represivas que se han ido adoptando en diferentes universidades que, lejos de resolver el conflicto, lo incrementa.

2) La petición firme a las autoridades institucionales de la UAB para que rompan su silencio y el inmovilismo y abran las vías de diálogo necesarias que faciliten el fin de la huelga de hambre del estudiante Tomàs Sayes.

3) Nos comprometemos a iniciar un proceso democrático y participativo de construcción de alternativas de reforma de la universidad pública. Para posibilitarlas es imprescindible congelar todas las medidas que se están implantando dentro del EEES. Una vía para hacerlo dentro la legalidad vigente es aplicar una moratoria en la aplicación de los nuevos grados.

Para dar forma a este proceso imprescindible de debate y construcción del futuro de la universidad pública, la Asamblea de PAS y PDI – Universidades Catalanas enunciará en las próximas semanas las acciones concretas que emprenderá.

CONTRA EN DESBALLESTAMENT DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

EL PDI I EL PAS DAVANT EL PROCÉS DE BOLONYA

• Versión en castellano
• Versión en galego

• Adherir-me al manifest
• Veure llista d’adhesions
  

Des de fa molts anys, amb independència de les respectives adscripcions ideològiques, els homes i les dones que treballem a la universitat sostenim que resulta imprescindible i inajornable una reforma que posi fi al seu progressiu deteriorament. La implantació del Pla Bolonya, presumptament, vindria a ser la resposta a aquest deteriorament. Això és el que se’ns ha dit. Lamentablement, pensem que no és així.

La implantació d’aquest Pla és, en realitat, una imposició que no ha comptat amb els agents i les agents que hi estan directament implicats, i el deteriorament s’està abordant sense que s’hagi fet un autèntic diagnòstic de l’estat actual de la universitat. A hores d’ara, el que es pot afirmar irrefutablement és que s’està desballestant la universitat pública, que se n’està supeditant el funcionament als dictàmens del mercat i que s’està malbaratant el coneixement en la mesura que és tractat com una mercaderia. En definitiva, s’està decretant un canvi del model d’universitat sense que cap dels seus impulsors i defensors hagi explicat encara quin és l’eix sobre el que pivota aquest model i cap a on ha de portar-nos.

L’únic que hem sentit reiteradament, cada vegada amb un to més autoritari, és que el Pla Bolonya permetrà l’avanç del coneixement científic, la compatibilitat de les titulacions i la mobilitat d’estudiants, PDI i PAS a tot el territori de la Unió Europea, o la integració dels graduats universitaris al mercat laboral europeu, en el qual se suposa que gairebé tothom hi trobarà una inserció qualificada en acabar els estudis.

¿Algú pot dissentir d’aquests propòsits? Òbviament, nosaltres creiem que ningú. Però el que no ens diuen és que sota una reconversió docent i pedagògica que, segons afirmen, ofereix innumerables oportunitats de reforma dels estudis universitaris i un canvi en els hàbits de treball del PDI, el PAS i els estudiants, se’ns sostreu, als protagonistes de la vida universitària, la possibilitat de reflexionar lúcidament sobre les decisions que s’estan prenent i les conseqüències que tindran en la configuració de la universitat pública.

Els esdeveniments d’aquest curs a diverses universitats de l’Estat protagonitzats pels estudiants han tingut l’encert i el coratge de denunciar i de posar en l’escena pública la manca de recursos disponibles i l’estat de precarietat intel·lectual i docent cap al qual ens adrecem, estat que pretén transformar el coneixement en simples competències i habilitats, avaluables principalment segons criteris de rendibilitat empresarial. Breument, aquests esdeveniments i aquest coratge estudiantil han remogut les expectatives i esperances privatitzades sacsejant la passivitat de molts de nosaltres, que hem decidit sortir del nostre aïllament i, de manera col·lectiva, involucrar-nos activament davant els reptes de futur que la universitat hauria d’afrontar si vol fer-ho amb responsabilitat. Les protestes estudiantils han tret les crítiques i reflexions que fins ara només existien en els passadissos, a manera de ritual, tot exposant-les a un debat obert d’una manera valenta. Però alhora, la resposta oferta pels òrgans de govern de les universitats s’ha orientat sovint vers el descrèdit i el rebuig de sòlids arguments i vers la criminalització de les pràctiques i de les persones implicades en el procés de discussió de Pla Bolonya amb la intenció d’impedir l’emergència d’alternatives i d’avortar qualsevol procés de reflexió pública, compartida i democràtica: en són exemple clar les denúncies penals i el desenllaç de les mesures sancionadores als alumnes de la UAB.

La història demostra que la comunitat universitària no pot quedar al marge de cap situació crítica que l’afecti. Per això reclamem participar en un debat col·lectiu sobre el seu futur. Tants anys i tants plans i canvis de tota mena, tots tan maldestres, per força han de fer que siguem escèptics: el futur de l’ensenyament superior i de la investigació científica no pot estar consignat exclusivament en espais difusos de decisió ni en gabinets tecnocràtics que només funcionen mecànicament i rendeixen comptes d’una manera autàrquica.

És urgent i necessari millorar el nostre sistema educatiu de cap a cap, amb la participació generosa de tothom. És per això que cal obrir un debat que no es faci d’esquena als estaments de la Comunitat Universitària, sinó que en propiciï la participació.

La tan reiterada crisi de l’ensenyament, que tant escandalitza als polítics i que ajuda a omplir de polèmiques els mitjans de comunicació, massa sovint desfigura diferents aspectes que, amb el pretext d’una reforma pedagògica emmascaren, veritablement, una reforma del model d’universitat. Emparant-se en l’Espai Europeu d’Educació Superior com si fos una força de la natura que ningú no pot aturar perquè és resultat de les circumstàncies, tampoc se’ns diu que la implementació d’aquest Espai accentuarà:

1. El progressiu segrest dels espais de pensament crític i l’embargament de les capacitats reflexives i creadores d’estudiants i professorat, amb l’adequació de continguts i ritmes frenètics dels plans d’estudi a la lògica d’un discurs capitalista de darrera generació, avui en profunda crisi i possiblement ridiculitzat per molt de temps.

2. L’adequació de la producció i l’ús del coneixement a les lleis del mercat, transformant el pensament en meres habilitats, i convertint la formació intel·lectual en simple mercaderia.

3. La insuficiència de transparència en la planificació i gestió del dia a dia de la Universitat, sovint immersa en pràctiques irrespectuoses amb la legalitat vigent que obstaculitza la participació, convertida en un simulacre per la mera prevalença d’operacions formals i de procediment. A tall d’exemple, destaquem la irregularitat de determinades figures contractuals, l’incompliment de la càrrega lectiva reconeguda als convenis o la recomanació de la Sindicatura de Comptes de la UAB per tal que ajusti les seves activitats comptables a la legalitat.

4. L’extralimitació de les relacions jeràrquiques i de les diferències de condicions laborals dins del PDI i del PAS; la intensificació de les relacions de poder; l’extensió de la submissió; la col·lisió d’interessos que es resolen arbitràriament, prescindint d’instàncies formals; i la utilització de la institució pública per a lucres privats, amb la creació d’un entramat de fundacions i entitats participades, màsters privats, etcètera.

És per això que no ens resignem a l’oferta oficial d’una passivitat còmplice i que optem, en canvi, per una activitat creativa, constructora d’alternatives sempre obertes. Volem participar a generar un espai obert de discussió, no mediatitzat per principis innegables ni per normativitats immutables, per tal d’intervenir com a agents actius, com fins ara ho han estat els i les estudiants, amb la voluntat de ser interlocutors i interlocutores.

Ens emplacem, doncs, a treballar per fer realitat aquestes voluntats i fem una crida a la participació activa en aquest diàleg. El pròxim dissabte 14 de març, a les 10:30 h., PDI i PAS de les universitats catalanes ens trobarem novament a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per definir les actuacions immediates. Tanmateix, els sotasignats d’aquest manifest també fem una crida a la participació activa a les mobilitzacions universitàries del pròxim dijous, 12 de març.

• Adherir-me al manifest.
• Veure llista d’adhesions.